Estudis culturals i estudis catalans. Perspectives i futur
Esther Gimeno Ugalde (Universitat de Viena) i Maria Dasca (UPF)

Quin ha estat fins ara el vincle entre estudis culturals i els catalans? Com s’han desenvolupat ambdues disciplines i com s’han relacionat entre si? Quines opcions de futur plantegen aquests dos camps i com es fonamenten epistemològicament? Com s’expliquen les obres i les pràctiques culturals en un context de canvi com l’actual? Com analitzar-les adoptant una visió holística, que tingui en compte el context social, polític, ideològic i econòmic que les fa possible i les condiciona? Quin paper juga la llengua en la producció cultural catalana i en la seva recepció?

L’objectiu d’aquest panell és crear un espai per a la reflexió metadisciplinària i interdisciplinària que posi al dia els punts forts i els febles de la relació entre els estudis catalans i els culturals. Es tracta no només d’oferir una revisió crítica dels principals eixos que han fonamentat el treball en l’encara incipient camp dels estudis culturals catalans (Fernàndez 2009), sinó també d’esbossar propostes d’anàlisi noves, basades en productes culturals relacionats amb disciplines com la literatura, l’art, el cinema, el teatre, la música, l’esport, els mitjans de comunicació, etc.
En les propostes caldrà tenir en compte, com a objecte de reflexió, l’especificitat de la cultura catalana, relacionable amb altres cultures minoritzades i especialment productiva en les relacions establertes dins l’àmbit ibèric (Gimeno Ugalde 2019). Com recorda Crameri (2007: 214), “working on a minority culture means that connections should be made slightly more easy, because opportunities for professional contact are increased by the smaller number of people working on the field and the sense of mutual recognition”.

En el cas dels estudis catalans s’ha destacat molt particularment la necessitat, tant en la docència com en la recerca, de tenir una visió contextual i històrica del fenomen cultural que s’està treballant —per tal de poder-lo interpretar adequadament i (sovint) donar-lo a conèixer al públic receptor que no en té un coneixement aprofundit. A les universitats anglosaxones, per exemple, els estudis culturals han esdevingut una àrea d’interès atractiva per als estudis catalans en la mesura que han permès introduir visions problematitzadores del marc en què s’ubiquen. En aquest sentit, cal recordar que, segons Bennett (2001), les aproximacions subnacionals a l’anàlisi cultural problematitzen les tendències homogeneïtzadores de les cultures nacionals. D’altra banda, si assumim —com proposa Fernàndez (2009)— que no només la cultura ‘està situada’, sinó que també ho està el coneixement, es fa urgent conèixer millor els diferents marcs institucionals i els contextos específics on es genera aquest coneixement per comprendre’n les particularitats. Cal també, doncs, fomentar el diàleg entre les diferents tradicions acadèmiques (Martí-López/Fernàndez 2005; Resina 2011; Gimeno Ugalde 2018) on es desenvolupen els estudis culturals catalans, sense haver de renunciar a la internacionalització de la disciplina.

Entre les àrees que es pretenen abordar en el panell destaquen les següents:
-la denominació dels estudis – genealogia, renovació i vigència
-espais i plataformes per als estudis catalans culturals
-el marc teòric – revisió de la fonamentació epistemològica dels estudis
-l’objecte d’estudi – especificitats i principals línies temàtiques
-la delimitació del camp, les interseccions i la interrelació amb altres disciplines com els estudis (culturals) ibèrics
-el compromís ètic – entre la reflexió i l’activisme

Aquestes àrees es poden relacionar amb algunes de les disciplines i dels objectes d’estudi que tradicionalment han estat el punt de partida de les anàlisis culturals:
-estudis de gènere, feminisme i teoria queer
-estudis urbans
-sociologia de la cultura
-“gir cultural” de la traducció
-polítiques, institucions i pràctiques culturals
-relacions interartístiques
-hibridisme i mobilitat
-canvi cultural i social
-discurs, ideologies i contrapoders
-identitat/alteritat
-representació/subjectivitat
-glocal/local

S’admetran propostes de presentacions individuals que tractin un (o més) d’aquests temes des d’una perspectiva crítica, analítica i renovadora. Les propostes han d’incloure: 1) un resum d’un màxim de 300 paraules on es detalli: A. l’objecte d’estudi, B. el marc teòric, i C. la hipòtesi d’anàlisi, 2) una nota biogràfica d’un màxim de 20 paraules.
Les propostes s’han d’enviar, abans del dia 29.2.2020 a Esther Gimeno Ugalde (esther.gimeno.ugalde@univie.ac.at) i Maria Dasca (maria.dasca@upf.edu) seran avaluades abans del dia 15.3.2020.

Els idiomes del congrés són l’alemany, l’anglès i el català. El domini actiu del català o de l’alemany, per tant, no és obligatori per a la participació al Col·loqui. A fi d’afavorir el diàleg intergeneracional, animem especialment els joves investigadors a presentar propostes.

Bibliografia (selecció)
Lloyd Hughes Davies, D. Gareth Walters i John B. Hall (eds.). Catalan culture: experimentation, creative imagination and the relationship with Spain. Essays in honour of David George. Cardiff: University of Wales Press, 2018.
Martin Barker i Anne Beezer (eds.). Reading into Cultural Studies. Londres/Nova York: Routledge, 1992.
Jan Baetans. “Cultural Studies after the Cultural Studies Paradigm”, Cultural Studies, 19.1 (2005): 1-13.
Chris Baker. Cultural Studies. Theory and Practice (3a ed.). Londres/Thousand Oaks/Nova Delhi: SAGE Publications Ltd, 2008.
Chris Baker. Making Sense of Cultural Studies. Central Problems and Critical Debates. Londres/Thousand Oaks/Nova Delhi: SAGE Publications Ltd, 2002.
Tony Bennett (ed.). Differing Diversities. Cultural Policy and Cultural Diversity. Estrasburg: Council of Europe Publishing, 2001.
Kathryn Crameri. “Reading Iberias: Teaching and Researching the ‘Other Cultures’ of Spain”. Dins: Helena Buffery, Stuart Davis i Kirsty Hooper (eds.). Reading Iberia: Theory, History, Identity. Oxford/Bern: Peter Lang, 2007, 209-25.
Simon During. Cultural Studies: A Critical Introduction. Londres/Nova York: Routledge.
Marjorie Ferguson i Peter Golding. “Cultural Studies and Changing Times: an Introduction”. Dins: Marjorie Ferguson i Peter Golding (eds.). Cultural Studies in Question. Londres/Thousand Oaks/Nova Delhi: SAGE Publications Ltd, 1997, xiii-xxvii.
Josep-Anton Fernàndez. El malestar de la cultura catalana. La cultura de la normalització 1976-1999. Barcelona: Empúries, 2008.
Josep-Anton Fernàndez. “De les Exxcursionistes calentes a les Elegies de Biervielle, i viceversa: els estudis culturals. Dins: Mercè Picornell i Margalida Pons (ed.). Literatura i cultura: aproximacions comparatistes. Palma: Lleonard Muntaner, 2009, 61-91.
Esther Gimeno Ugalde. “Catalan Studies in the United States”, Informes del Observatorio/Observatory Reports (Instituto Cervantes/Faculty of Arts and Sciences, Harvard University), 045-11/2018EN (2018): 54 pàgines.
Esther Gimeno Ugalde. “Los estudios ibéricos en la academia estadounidense. Diálogos, posibilidades y desafíos”. Dins: Cristina Martínez Tejero i Santiago Pérez Isasi (eds.). Perspetivas críticas sobre os estudos ibéricos. Venècia: Ca’Foscari (Biblioteca Rassegna Iberística), 2019, 257-74.
Helen Graham i Jo Labanyi (eds.). Spanish Cultural Studies. An Introduction. Oxford: Oxford University Press, 1995.
Stuart Hall. “Cultural Studies and its Theoretical Legacies”. Dins: Lawrence Grossberg, Cary Nelson i Paula A. Treichler (eds.). Cultural Studies. Londres: Routledge, 1992, 277-86.
Fred Inglis. Cultural Studies. Oxford: Blackwell, 1993.
Dominic Keown (ed.). A Companion to Catalan Culture. Woodbridge; Rochester, Nova York: Tamesis, 2011.
Antoni Maestre-Brotons. “Repensar els estudis catalans des de la teoria queer”. Dins: Cristina Martínez Tejero i Santiago Pérez Isasi (eds.), Perspetivas críticas sobre os estudos ibéricos. Venècia: Ca’Foscari (Biblioteca Rassegna Iberística), 2019, 175-200.
Elisa Martí-López i Josep-Anton Fernàndez. “Introduction, New Directions for Catalan Studies”, Catalan Review, 19(1), 2005, 9-15.
Joan Ramon Resina. “The State of Catalan Studies in the United States”, Romance Notes, 51(1), 2011, 49-56.

Ponents confirmades
Prof. Helena Buffery (University College Cork)
“Contemporary Catalan Culture in/as a Translation Zone: Approaches from the perspective of comparative cultural studies”
Dra. Simona Škrabec (Universitat Oberta de Catalunya)
“Entre bastidors. Una aproximació a l’anàlisi dels espais culturals”
Dra. Maria Dasca (Universitat Pompeu Fabra)
“El gir espacial en els estudis catalans”
Dra. Esther Gimeno Ugalde (Universitat de Viena)
“(Re)pensar els estudis catalans des del marc ibèric”

Breus biografies
Prof. Helena Buffery (University College Cork)
Helena Buffery ha treballat de lecturer a la Universitat de Birmingham, on va defensar la seva tesi doctoral i, des de 2010, treballa a la University College Cork (Irlanda). Els seus interessos de recerca i de docència se centren en el teatre i l’espectacle hispànic contemporani, els estudis de traducció i els estudis catalans, així com les relacions interculturals dins el món hispànic. D’entre les seves publicacions destaca la monografia Shakespeare in Catalan: Translating Imperialism (2007) i la coedició de Barcelona: Visual Culture, Space and Power (2012).

Dra. Simona Škrabec (Universitat Oberta de Catalunya)
Estudiosa de la teoria literària i filòloga, escriptora i traductora. Ha publicat estudis sobre els espais identitaris en la literatura centreeuropea, la traducció i la fragilitat en la literatura catalana contemporània, la relació entre la cultura catalana i l’alemanya, i les llengües i identitats minoritzades. És autora dels estudis L’estirp de la solitud (2001), L’atzar de la lluita. El concepte d’Europa en el segle XX (2005) i Una pàtria prestada. Lectures de la fragilitat en la literatura catalana (2017), entre d’altres.  

Dra. Maria Dasca (Universitat Pompeu Fabra)
Doctora en Filologia Catalana. Ha treballat com a professora i investigadora a la Universitat de Barcelona, Universitat París-Sorbona, Universitat de Brown, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Harvard. Des del 2019 és investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus interessos de recerca inclouen la novel·la contemporània, els estudis de traducció i sobre l’espai.

Dra. Esther Gimeno Ugalde (Universitat de Viena)
Doctora per la Universitat de Viena, on actualment hi treballa, ha estat professora i investigadora a Boston College, a la Universitat de Harvard, TU Chemnitz, Universitat de Freiburg a.B. i a la Universitat de Viena. Les seves principals àrees de recerca se centren en els Estudis Ibèrics, Estudis Catalans, la traducció literària a la Península Ibèrica i el multilingüisme al cinema i a la literatura. És membre del Centro de Estudos Comparatistas de la Universidade de Lisboa i coeditora de la International Journal of Iberian Studies.